La societat de la informació

Hola!

Aquesta setmana hem treballat un tema que m’ha semblat molt interessant i per aquest motiu vull fer una petita reflexió.

Com a deures ens han demanat que llegim aquesta lectura de Jordi Adell, un professor de la universitat de Castelló, que va escriure  Tendencias en la educación en la sociedaddelas tecnologias de la información,  en la qual explica molt detalladament els canvis que ha hagut al llarg de la història gràcies a les noves tecnologies de cada època i les repercussions que han provocat, a més d’enfocar i analitzar  les TICS (noves tecnologies)dins l’àmbit educatiu.

En la qual explica molt detalladament els canvis que ha hagut al llarg de la història gràcies a les noves tecnologies de cada època i les repercussions que han provocat, a més d’enfocar i analitzar  les TICS (noves tecnologies)dins l’àmbit educatiu.

Després d’haver llegit aquest test he fet una reflexió perquè aquest text  toca molts punts interessants.

En primer lloc,  és sorprenent que aquest text tot i tenir més de deu anys expliqui tan bé totes les situacions i requisits que ens demana la societat actual.  Ja que defineix molt bé les societats anteriors, presents i futures, en aquest sentit defineix molt bé la societat de la informació en la que ens trobem en l’actualitat.

Aquesta lectura m’ha agradat molt ja que et fa analitzar objectivament els avenços que hem tingut al llarg de la història. En molts casos hem adaptat les noves tecnologies dins el nostre entorn de manera “natural” i no els valorem com suficientment (ja que no valorem la funció facilitadora que té en comparació amb el passat), des de la gelera que tenim a la nostra casa fins el darrer televisor de pantalla plana. Aquests canvis no només han afectat al nostre entorn,  sinó també en la manera en la que ens expressem i comuniquem ja que hem passat a prioritzar la comunicació indirecta a la personal, és a dir, avui en dia ens comuniquem més per cridades, missatges instantanis o correu electrònics o altres recursos interactius al llarg del dia que per comunicació en persona, és a dir, cara a cara.

Em d’aprendre a veure les noves tecnologies com uns aparells facilitadors en les nostres vides (ja que ens estalvien esforç, temps i doblers), però no imprescindibles, ja que en èpoques anteriors els nostres avantpassats varen poder viure sense aquests recursos.

Una vegada esmentats els conceptes globals ara em centraré en l’àmbit educatiu. Sorgeix  a mesura que llegeixes aquest text el dubte sobre la compatibilitat de llibres i TICs. Des del meu punt de vista són recursos compatibles, ja que  l’escola ha de preparar a l’ infant per a que quan acabi l’educació obligatòria pugui incorporar-se a la societat amb la millor preparació possible per aconseguir un èxit personal, laboral i social.  En la nostra societat hi ha llibres i noves tecnologies, per aquest motiu trob que a les escoles hem d’ensenyar estratègies per trobar i aprendre dels llibres i les TICS.

Per altra banda com diu l’autor, les institucions educatives han d’estar en concordança amb l’època que li correspon, per aquest motiu no podem permetre que en una societat en la qual  estan presents les noves tecnologies, eduquem als nostres alumnes únicament amb recursos tradicionals, ja que el nostre objectiu ha de ser preparar als infants per incorporar-se a la societat amb èxit, només serà possible si els eduquem introduint les TICs com un recurs més en el seu dia a dia.

Us imaginau una persona que no sàpiga res de les TICs i treballi a un hospital o banc? Seria avui en dia pràcticament impossible ja que és un recurs de manipulació, elaboració i emmagatzematge  d’informació fonamental.

 La introducció de les noves tecnologies en l’educació suposa també noves metodologies d’ensenyament, entre elles l’aprenentatge significatiu, que com ja sabeu consisteix en que l’alumnat té un paper actiu i construeix el seu propi coneixement amb l’ajuda del mestre que té un paper de guia, oferint recursos i ajuda en els casos que siguin necessaris. A més fomenta l’autonomia, el treball col·laboratiu i motivació entre altres valors fonamentals per un bon aprenentatge.

No obstant això, una cosa que ja vivim els mestres d’avui en dia és la famosa saturació d’informació a la que ens trobem diàriament. Els mestres que no es reciclen amb freqüència, es queden estancats i fora de context. Dit així ens venen mestres d’edat avançada, però en realitat no és així, ens pot passar a nosaltres mateixos quan ens incorporem a la vida laboral en l’educació ja que cada any surten noves metodologies i descobriment que ens afecten i s’incorporen a l’educació. Per tant, com diu l’autor, per als mestres la formació continua serà el nostre pilar bàsic per a ser bons docents (entre altres factors).

Finalment acabaré la meva reflexió amb un tema que veig que gairebé no s’ha tocat molt i és important des de una perspectiva educativa. Tota nova metodologia o recursos que incorporem a un aula, centre o institució provoca diferents reaccions als que li envolten, als mestres ja sabem com ens afecta... però i als alumnes?

Per una banda sabem que les TICS ofereix molts recursos per a què l’aprenentatge sigui més fàcil  i dinàmic com és a partir de jocs interactius, PDI per visualitzar i manipular conceptes, imatges entre altres però...La meva preocupació va enfocada a aquest petit grup d’alumnes que normalment ningú s’enrecorda perquè no és majoria.

 Què passarà amb aquests alumnes que no tenguin els recursos tecnològics necessaris per seguir una educació més  tecnologitzada o siguin víctimes de la bretxa digital?

 I com a qualsevol àrea, sempre hi ha alumnes amb Dificultats Especifiques D’Aprenentatges (DEA), quines adaptacions farem perquè els nins que tenen més limitacions o diferents estils d’aprenentatge entenguin de manera encertada el funcionament i els factors principals de les TICS? No crec que tots els nins entenguin a la primera què és l’escriptori i ja no vull xerrar de fer-les conscient del que és i suposa una red com internet. 

 I aquells alumnes que tinguin una movilitat reduïda o dificultat en la motricitat fina? Què passarà amb els futur NESE d’aquesta àrea? 

Com podeu veure, tot i tenir les noves tecnologies introduïdes al nostre entorn per la falta d’ anàlisi i visió crítica, almenys en el àmbit educatiu encara queden molts dubtes per resoldre i debatre.

Salutacions!